En tots els sentits

Què és la magnetocepció? I l’electropercepció? Són sentits? Sentits com la vista, l’oïda, el tacte, l’olfacte i el gust? Com hi senten els fetus des de l’interior de la panxa? Com, quan i per què va néixer la llengua de signes? Els nadons senten dolor? En què s’assemblen els bigotis d’un gat i el pel de les potes de les aranyes? Què fa un cinesioterapeuta?

Aquesta i moltes altres preguntes més poden trobar resposta en aquesta mena d’enciclopèdia que recull i ordena una gran quantitat d’informació sobre els sentits més coneguts i d’altres no tan famosos.

El llibre s’estructura en sis capítols, un per cada sentit bàsic i el darrer per parlar d’eixe sisé sentit que fins i tot pot multiplicar-se i convertir-se en molts d’altres que la ciència està explorant des de ja fa temps. Dintre de cada capítol trobem informació molt variada que va des d’una primera mirada anatòmica fins a jocs de percepció, passant per curiositats relacionades amb les diferències o semblances amb els sentits animals, per petits relats històrics, per exposicions sobre diferents professions basades en cadascun dels sentits o per reculls de dites, refranys o frases fetes que ens parlen d’ells.

Un meravellós totum revolutum (m’agrada més l’expressió francesa bric à brac) que dintre de la diversitat sap ordenar la informació i variar la proposta visual basant-se en allò que pretén comunicar. I així, la fotografía, la il·lustració, la reproducció d’obres d’art, les vinyetes o el dibuix anatòmic conflueixen per compondre una obra que en la seva heterogeïnetat proposa moltes formes d’entrada a la lectura i necessita un lector actiu, que ara juga, ara reflexiona, ara descobreix.

Philippe Nessmann mescla amb mestratge dades científiques, històriques i curiositats, una barreja que lliga molt bé amb la capacitat de Régis Lejonc per explorar universos gràfics molt diferents.

Un nou joc amb el concepte d’enciclopèdia, com només els francesos saben fer-lo (que per alguna cosa van ser ells qui la van inventar).