Ens veiem demà

Sempre es fa difícil valorar una obra d’autoria col·lectiva, i més encara si s’opta per aplegar individualitats, això sí, a partir d’unes premisses: relats breus, escrits per autors joves (alguns de ben consolidats!), acció geogràficament propera i, sobretot, que parlin del futur. D’un futur ultratecnològic en què els humans encara depenguem més de ginys d’utilitat dubtosa, producte de necessitats creades: hologrames dins les xarxes socials, cascos de realitat virtual que et converteixen efectivament en un avatar, lents de contacte que adulteren la realitat amb el pretext d’embellir-la…

En alguna ocasió havíem parlat que falta explotar la narrativa curta per a públic infantil i juvenil. A aquesta mancança caldria afegir el desconeixement en general del gènere per part d’infants i joves (no, no hi podem incloure les distopies ni el fantàstic, perfectament delimitats). El balanç és, per raons òbvies, desigual, ja que depèn de paràmetres com ara els interessos i els bagatges dels sis autors, així com de l’enfocament i l’estil de cadascun d’ells. Això comporta necessàriament que alguns relats siguin més reeixits que els altres. Convidem, però, a llegir aquest recull perquè el públic faci la seva tria i la seva reflexió. I arribat el cas, fer el salt cap a algun dels autors/es. Per últim, si se’m perdona el biaix professional, Ens veiem demà permet una explotació pedagògica a tenir molt en compte.