Ernestina la gallina

«Sota l’atenta mirada del ratolí, l’Ernestina ha post un ou de bon matí». Així arrenca aquesta història rimada en la qual els protagonistes i les accions es van encadenant, les unes rere les altres, amb gràcia i genialitat. La traducció al català de Maria Lucchetti respecta i ennobleix la versió original amb uns versos amables que donen la benvinguda a poc a poc i, alhora, amb una cadència deliciosa que aplica a tot el seguit de personatges i ocurrències que desfilen per aquest llibre de cartró fàcilment manipulable per les mans més petites.

Poca presentació necessita Yolanda Reyes, coneguda i admirada entre els apassionats i apassionades de la LIJ i la primera infància. Pedagoga, escriptora i directora d’Espantapájaros Taller, un projecte cultural d’animació a la lectura a Bogotà (Colòmbia), entre d’altres, el seu objectiu sempre ha girat al voltant de la literatura i la infància, tant des de la tasca investigadora com literària. El 2018 es publica per primer cop aquest text a Océano Travesía, i ara, tants anys després i amb més de deu edicions en castellà, la narració, d’estructura senzilla i caràcter rítmic i entusiasta, arreplega les seves experiències lectores amb els més petits i funciona com el primer dia i amb les pretensions esperades: llegir, mirar, jugar, fascinar-se i gaudir de la història sense més aspiració que entretenir i passar-ho bé amb l’artefacte llibre.

Les il·lustracions d’Aitana Carrasco contribueixen a aquest propòsit juganer. Amb un estil inconfusible, la il·lustradora valenciana ostenta una personalitat estilística tan particular que estic convençuda que no deixa indiferent a ningú que s’acosti als seus treballs. El gust pels collages i les evocacions dels efectes de la tècnica del gravat són dos dels elements formals que configuren el seu imaginari visual, juntament amb l’aplicació del color i els trets expressius i onírics que envaeixen els personatges, a més de la barreja desbaratada d’elements humans i animals, com ara la gallina, que està fantàstica amb les botes de taló.

A Ernestina la gallina es conjuguen, doncs, tots aquests elements plàstics per construir unes escenes suggestives però amb els ingredients necessaris per acompanyar i engrandir el text. El coneixement del llenguatge del llibre la porta a construir escenes simples o dobles en funció de la vivacitat del text, la qual cosa visualment ajuda a accelerar la modulació que demana la història. A més, juga amb les negretes i els paratextos, començant la narració visualment des de la portada interior i revelant-nos el final del relat a la imatge de la contracoberta.

Es tracta, en definitiva, d’una publicació diferent d’altres obres dirigides a la petita infància de dues creadores que coneixen bé les necessitats d’aquesta franja d’edat i no dubten a buscar les propostes literàries i gràfiques més adients. Un exercici literari i artístic honest que sempre s’agraeix.

Llibre-jocHumorLlibres que experimenten amb el ritme i l’estructuraLlibres que experimenten amb el llibre com a objecte