Espases als llimbs

Pau Joan Hernàndez transforma la història d’un jove en coma després d’un greu accident en un relat de guerrers solitaris, mags estranys i éssers sobrenaturals que deambulen en un món fantàstic: l’autor combina la realitat —el dolor i desconcert dels familiars i amics del ferit— amb allò que suposadament imagina el jove durant l’absència de consciència, esdeveniments que tenen a veure amb els jocs de rol que compartia amb quatre companys d’institut. El conjunt, a pesar d’algun punt feble –potser sobraria el personatge de Pol, que a penes té pes en la trama–, se sosté perquè el malalt incorpora en la imaginació les actituds que ocorren al seu voltant en la vida real: la passió de l’Òria, la gelosia de l’Eric, la xerrameca salvamons de l’Ernest…; i perquè l’argument central —en certa manera, la recerca de la identitat d’un xaval, adobada amb persecucions i batalles— es reforça amb altres de paral·lels, com les contradiccions de l’Eric, que vol i no vol que el seu amic es recuperi, i de l’Ernest, quan descobreix que el seu pare no era l’heroi que havia cregut.