Espera, Miyuki

Del temps, d’aquesta convenció humana que ens porta de corcoll, i de com afrontar la vida, aquest àlbum en fa una bonica reflexió. I és que la petita Miyuki ho vol tot i ho vol de seguida, intentant arrossegar a tothom en el seu huracà d’impaciència.

La Miyuki vol veure el jardí del seu avi, com més aviat millor, el primer dia de primavera. L’avi, ple d’experiència, ja l’avisa que s’ho ha de prendre amb calma i que realment amb aquestes presses es perdrà molts detalls. Però la Miyuki no té temps, no espera, no escolta. Quan la petita troba una flor que no acaba d’obrir-se una angúnia s’apodera d’ella, necessita que s’obri de seguida, i sense paciència busca la millor aigua per a la flor. Durant el seu viatge de recerca, es trobarà amb personatges i situacions que li aniran deixant pistes sobre com prendre’s les coses.

El text de Roxane Marie Galliez traspua una certa filosofia oriental. És un conte amb aires de metàfora vital per a tothom, concís, elegant, entenedor i amb bon ritme.

Les preciosistes il·lustracions de Seng Soun Ratanavanh estan plenes de detalls i tenen una brillant contradicció. I és que el personatge de la Miyuki viu accelerat mentre que, quan el veiem il·lustrat, el seu hieratisme, així com el d’altres personatges, ens trasllada la pausa i la contemplació. Realment, amb la il·lustració, la història multiplica la seva lectura en matisos emocionals.

En la seva recerca de la cultura japonesa i en especial del seu potencial decoratiu i iconogràfic, l’artista crea imatges molt evocadores de to surrealista que respiren, i molt, gràcies als blancs. La seqüenciació és pausada, ja que el grau contemplatiu guanya el narratiu, fent-nos participar del missatge que el text ens vol fer arribar.

La reflexió, la contemplació, saber escoltar o la grandesa de les petites coses són valors inherents a aquest àlbum d’elegant acabat, amb una mida i uns materials que li fan justícia.