Fario

He d’avançar que el títol del llibre no em feia el pes, però, com vaig saber més tard, Fario és el nom científic de la truita de riu, animal que té un pes especial en la història. En qualsevol cas, les primeres pàgines van esborrar de cop els prejudicis: Fario és una història potent, molt ben escrita, en la qual a la protagonista, una adolescent problemàtica, la trasplanten de la ciutat al camp per redreçar-la i per donar respir a una mare exhausta.

A Fario hi ha un conflicte insoluble entre generacions, que es repeteix en el temps i que en una ocasió anterior va comportar unes conseqüències tràgiques i no del tot desvelades. La història és terrible, però la veu de la protagonista, crua, aspra i directa, sense l’ajut de cap diàleg inserit (mèrit estilístic de Baró), la farà creïble i propera, sense caure ni en l’histrionisme ni en la llagrimeta fàcil. La noia, abandonada a cals avis materns, haurà de trobar-hi un encaix al marge de la tecnologia i de les farres. A mesura que la malaltia de l’àvia hi impedeixi la comunicació, la jove s’obrirà a l’entorn i es farà preguntes sobre el passat.

Per acabar: res no fa pensar –nou mèrit de Baró, atesa la versemblança de la protagonista– que l’autoria sigui masculina. L’obra va obtenir el premi Gran Angular de 2014.