Finestres

Poesia i mirada a través d’una finestra. Això és el que Dani Espresate ensenya al lector en aquest poemari. Tot un repte per descobrir des de quina finestra el poeta mira el que observa. Qualsevol mirada es pot descriure en vers? Qualsevol no, sinó que ha de ser profunda, intensa i penetrant. És així que brollen els versos en forma d’haiku, cal·ligrames i… versos prestats, com el d’El cel ben serè. Cadascun dels seus versos corresponen a títol d’un poemari infantil d’autors de la talla de Joan Maragall i Lola Casas, entre d’altres.

Les imatges, a càrrec de Marta Comín, destaquen pels contorns ben definits, i estableixen una mena de joc entre el text poètic i els colors amb què és il·lustrat. Volem destacar, a manera d’exemple, el primer poema, en què una gata es fa nenúfar a l’aigua. Sabeu com és il·lustrada aquesta imatge? Doncs amb una gata enmig d’una catifa negra rodona, que es distingeix enmig de la llum blanca que entra per una finestra. Text i il·lustració es donen la mà perfectament per formar una sola cosa. Aquest és, al nostre parer, el gran mèrit d’aquesta publicació.

Àlbum i altres relats il·lustratsPoesia