Una de monstres

La Teodora i el seu germà bessó comparteixen la fal·lera per cuinar pastissos, i junts visiten cada dissabte el mercat per proveir-se dels ingredients necessaris. Quin serà el seu ensurt quan descobreixen que els venedors habituals a qui tanta simpatia guarden són, en realitat, monstres disfressats de persona! Per sort, tots comparteixen la predilecció per la rebosteria.

Rocío Bonilla (Barcelona, 1970) és una de les autores més venudes de l’última dècada al nostre país, i en aquest nou títol, Una de monstres, fa gala de la coneixença de les particularitats de l’àlbum quant a il·lustració, i de les seves possibilitats d’hibridació amb el llenguatge cinematogràfic en ritme i seqüenciació. A part de l’ús de l’aquarel·la, el llapis i el llapis de color, que ja és habitual en la seva obra, guanya presència el collage, que enriqueix i aporta encara més dinamisme a les seqüències narratives que transcorren dins una mateixa escena. La profusió de detalls en dobles pàgines, com ara la panoràmica de l’interior del mercat o la cuina a ple rendiment, crea espais visuals molt vius, traginats, que mostren la singularitat del quotidià. L’espai i els objectes conformen els personatges, dels quals se’n destaca la presentació visual dels venedors, que amb la seva gestualitat i postura denoten un bon estudi de l’artista, que també domina els canvis de lluminositat en els moments d’intriga. El desplegable que conté la recerca dels germans sobre la tipologia de monstres (amb similituds mitològiques) prova d’acostar-se a un estil de dibuix més científic, sense perdre el seu traç característic.
L’editorial no escatima en un llibre de venda assegurada, escollint un format més alt de l’habitual (30 x 23 cm) i un paper gruixut en mat, deliciós al tacte.

El ritme trepidant, que guanya en tensió en escoltar l’audiollibre gràcies als efectes sonors i les pauses —als crèdits hi trobareu un QR per accedir-hi—, no sembla suficient, però, per poder qualificar el relat com a història de terror, tal com anuncia l’autora en diverses accions promocionals. Per altra banda, malgrat que el tipus d’humor manté la complicitat del lector a qui va destinat, la falta de desenvolupament de l’argument fa que la línia entre la poca-soltada i la diversió assegurada sigui molt fina. El text troba un punt de gràcia en la invenció dels noms científics dels monstres en llatí, però es desinfla per la falta de riquesa lèxica i la repetició d’algunes paraules, i en algun punt s’entreveu l’intent de trobar una cadència musical que no arriba a reeixir. Caldria, doncs, parar atenció en no confiar-se en l’èxit plàstic en detriment dels aspectes lingüístics i argumentals, una problemàtica molt estesa en la publicació de LIJ en l’actualitat; la puntuació final d’aquest comentari vol ser un toc d’atenció en aquesta direcció.

Àlbum i altres relats il·lustratsFantasia