Gegantassos i nanets.

Des de la Xina a Bohèmia, passant per l’Àfrica o la nostrada terra, Teresa Duran ens ofereix un recull d’una dotzena de contes de gegantassos i nanets. Aquests contes, alguns narrats en veu alta al públic infantil per la mateixa Teresa, l’autora ens els ofereix mimats de llenguatge perquè els contacontes els puguin sembrar pertot arreu.
Les il·lustracions, a càrrec de Mabel Piérola, decoren el text havent d’adaptar-se a un format difícil —el llibre fa 40 cm d’alt!— reeixint-hi a voltes amb prou efectivitat i d’altres anguniejant per l’excés de blanc i la falta de narrativitat, que les converteix més en postals que no pas en àlbum.
Per què, d’aquesta mida?, em pregunto observant els meus prestatges. És l’únic element al qual hom no sap trobar la resposta adequada, en una edició molt acurada a què sortosament ens té mal acostumats el Cercle de Lectors.