Gomes d’esborrar

La Marina és una gran col·leccionista: li agrada arreplegar tot de coses, des de botons fins a gomes d’esborrar —la col·lecció estrella—, passant per pet-xines i altres foteses. L’autora comença el conte amb una enumeració —anys, amics…— a mode d’introducció, que representa per endavant el hobby en qüestió: col·leccionar suposa comptar. A continuació, Cairol desplega amb el seu text tot d’imatges d’objectes quotidians que en suggereixen no sols la mida, el color o la forma, sinó també la textura, l’olor. El contrapunt d’aquest entorn plàcid és tot allò que la protagonista vol esborrar amb les gomes: guerres, puntades de peu… La petita ha creat un món que pot transformar a fi de bé. Aquí trobem, doncs, un segon aspecte inherent al col·leccionisme: una col·lecció parla del seu propietari. La lectura ens descobreix així les bones intencions i la innocència de la Marina.
El maridatge il·lustracions i text és francament encertat; les imatges interpreten l’escrit amb certa autonomia, però reforçant-ne l’esperit optimista i fresc.