I els monstres?

Els infants, quan tenen por de la foscor, imaginen monstres amb poders màgics que irrompen a l’habitació per devorar-los. Això és el que li passa a la protagonista d’aquest conte, que deixa anar un crit cada vegada que el seu pare apaga el llum, però ell s’inventa alguna història per treure-li la por. Hi ha temes que es troben repetides vegades en contes infantils, però tant se val si ja s’ha escrit i dibuixat sobre la por de la foscor o no: el secret rau a saber sorprendre. Gràcies a un treball plàstic singular, es pot assolir la diferència. Tot i que no es tracta d’una proposta artística fora del corrent, en aquest cas la gamma de colors contrastats –que juga amb el negre per a la foscor i el groc per a la llum–, la combinació de plans diferents, les composicions dinàmiques, així com la bona caracterització del personatge, hi ajuden. D’altra banda, també hi ajuda una presència original, com el format marcadament apaïsat, que sempre atrau l’atenció dels possibles lectors. Quant a l’argument, però, segurament es podria haver anat més enllà: compte amb els finals que són massa precipitats.