Ignasi de Loiola

En algunes ocasions, la combinació de ficció i coneixements en una mateixa obra funciona i genera llibres amb gran recorregut. No és aquest el cas. Un dels primers elements que destaquen és l’escassa voluntat literària; la història del nen que es diu igual que el sant és una excusa per enaltir i donar a conèixer la figura de sant Ignasi de Loiola. L’atenció als elements literaris i lingüístics, doncs, és molt escassa. En aquest sentit, destaca l’absència de l’article davant del nom en tota l’obra.

Pel que fa al contingut, trobem un recorregut per la vida del sant narrat per un nen de sis anys que es diu com ell. La cronologia presenta passatges una mica confusos en el sentit que, per una banda, deixen informacions a mitges difícils de deduir pel context, com per exemple la perillositat de la terra de Jesús, i per l’altra, frases abstractes com «un dia va sentir que Jesús l’estimava molt». Un altre fet que grinyola en la història i que pot produir una certa llunyania i desconcert en el lector és el final del llibre, en què el nen que narra la història exposa que vol fer coses que agradin a Jesús i que vol ser com sant Ignasi.

Les il·lustracions combinen fotografies d’alguns indrets citats i imatges molt planes de personatges que pràcticament sempre, passi el que passi, tenen el mateix somriure. Si bé és cert que les fotografies són l’element que pot aportar més interès a l’obra, és difícil comprendre les que van associades al viatge que l’Ignasi va fer a Roma, ja que costa trobar la relació entre les imatges actuals de joves del nostre context i l’episodi narrat.