Insuficient s’escriu amb sang

«De vegades està bé ser conscients que formem part d’un conjunt més gran. Cadascú diferent. I això ens fa més grans que la suma individual de cadascú». En aquest fragment, que bé podria concentrar el valor de l’obra, el narrador remarca la importància de treballar en equip, de funcionar com un engranatge on cada peça és clau. De fet, al final l’autor confessa que l’obra també sorgeix d’una proposta col·lectiva: és el fruit del seu esforç i el dels seus alumnes, que van endinsar-se en les bases de la narrativa participant en la seva construcció. La història és inquietant des de l’inici. Des del primer punt de gir, situat ben aviat en la trama, l’autor sap mantenir el fil de la intriga ben tibant servint-se del recurs de concentrar l’argument en un sol matí i, d’altra banda, iniciant els capítols amb l’hora dels fets, com els apunts informatius de les sèries televisives o les notes d’un detectiu. L’argument és senzill i una aposta segura per generar tensió: una classe sencera s’ha quedat hermèticament tancada dins l’escola i són assetjats per un assassí que en controla els moviments. Però les expectatives que manté el lector són truncades amb un final inesperat que deixa massa caps deslligats i la història amb un confús interrogant.