Inversemblant

Quan en Daniel troba per casualitat una llista amb deu coses que la seva àvia, amb principi d’Alzheimer, s’ha quedat amb ganes de fer a la vida, decideix posar-hi remei amb l’ajuda de la seva família. La novel·la narra, en primera persona, les peripècies d’en Daniel i la seva família per aconseguir dur a terme els propòsits de l’àvia. El temps juga en contra seva, perquè ho han de fer abans que s’acabi l’estiu, ja que després l’àvia ingressarà a una residència.

Ens trobem davant una novel·la que pinta amb colors càlids i traç amable l’amor que sent la família per l’àvia. El ritme i l’estructura són correctes, però ni la trama, molt previsible i en alguns moments forçada, ni la construcció de personatges, poc més que esbossada, dona prou solidesa a la novel·la; el personatge que més convenç és l’àvia, però no passa el mateix amb la resta. El resultat és una història que, tot i no presentar defectes notoris, tampoc acaba d’enganxar ni profunditzar en cap aspecte concret. És arriscat escriure una novel·la juvenil situant l’inici en la vida d’una àvia i la seva malaltia, i en aquest sentit el plantejament és original, tot i que el resultat no sigui reeixit. Gradualment es van incorporant pinzellades de temes associats a l’adolescència, com les relacions familiars, l’amor i la vida escolar, amb petits punts d’humor, però que queden en una segona capa. La novel·la agradarà a aquells lectors que cerquen històries sense trasbalsos, positives i senzilles.