Jo no he sigut!

Una illa, dos personatges i un ocell —amagat—. No cal res més per explicar una història sobre l’amistat, les baralles i les reconciliacions, tal com s’avança a la contraportada de Jo no he sigut!, publicat originalment a Macmillan Children’s Books el 2023.

Entre la diversitat d’àlbums il·lustrats que es publiquen podríem, innecessàriament, classificar els diferents tipus d’històries que s’hi expliquen. La varietat és inabastable, però hi ha certes maneres de fer en què coincideixen grups d’autors, sigui per influència, referència o per l’ús d’una «fórmula». Jo no he sigut! no és una història que no s’hagi explicat anteriorment, però Marta Altés troba el context, el ritme i la forma ideals per fer explicar-la amb ofici i fer-la atractiva per a qualsevol lector, tot seguint l’estela d’alguns dels seus títols anteriors com Petita a la jungla (Blackie Books, 2017) o Nou a la ciutat (Blackie Books, 2021). És la seva pròpia fórmula?

En aquest cas no sembla adient analitzar per separat el text de la imatge, ja que és evident que s’ha fet una bona feina de concepte per tal que totes dues es complementin. Malgrat tot, vull destacar el treball gràfic, conseqüència del ja consistent recorregut d’Altés. És remarcable la lectura clara de les il·lustracions sense renunciar a la riquesa cromàtica i de textures o el tractament de la llum al servei de la narració. Els petits, a més, trobaran detalls amagats amb els quals poden entrenar la seva agudesa visual i capacitat de deducció.

Així doncs, el llibre ofereix una estona d’entreteniment de qualitat.