Jo, Tarzanne

Tarzan de les mones, d’Edgar Rice Burroughs, fou publicat per primera vegada a la revista  All Story Magazine l’octubre de 1912​ i editat en format llibre el 1914. Malgrat que hagin passat més de cent anys, la història continua suscitant interès en publicacions adreçades a infants i joves, com és el cas de l’àlbum que ara ressenyem, que és una adaptació de la versió lliure teatral de la companyia Festuc Teatre.

Pep Molist ha estat el responsable d’una adaptació bastida sobre un fets ficticis però que fàcilment troben lloc en la imaginació del lector: una avioneta estimbada al bell mig de la jungla, l’aparició de la parella de goril·les Kala i Kerchak, que rescaten una nadó que plora i a la qual anomenen Tarzanne, la criança i adaptació de l’infant a la jungla i, finalment, la decisió de tornar al món dels humans —una nova jungla per descobrir— malgrat els forts vincles establerts amb els goril·les, als quals considera la seva família. Tot per fer de Tarzanne un personatge inquiet, atent al que va coneixent del medi natural que l’envolta i amb una capacitat d’observació i aclimatació a la jungla més enllà del que la prudència humana pot suggerir. Com a mostra, la mossegada a la cua que Tarzanne li clava a Sekai, una serp en aparença molt perillosa.

Les il·lustracions en tons verdosos i blaus sobre fons blancs són obra d’Anna Mongay. Sense imatges la història no s’entendria de cap manera, ja que són capaces de transportar el lector a un espai natural en què micos, goril·les, serps i aus de tot tipus seran els amics d’aventures d’una Tarzanne que fa de la selva un hàbitat confortable.

En definitiva, una publicació molt recomanable tant per la història contada com per les belles i detallades il·lustracions que l’acompanyen.

Àlbum i altres relats il·lustrats