Joies i dagues

Joies i dagues és la primera incursió de Virgínia Palomo en la literatura juvenil. I ha començat amb força, amb una novel·la llarga. L’acció se situa en la Catalunya del segle XVI, al monestir de Santa Eugènia. Enmig de murs impenetrables i passadissos secrets s’hi amaguen misteriosos assassinats i relíquies del passat. La Joana, una joveneta, haurà d’anar-hi a viure després de la mort de l’avi, que li ha fet dos encàrrecs: guardar una obscura caixeta que és la clau de l’enigma que plana sobre la família i buscar, el dia que faci setze anys, una dona anomenada Geralda. La Joana haurà de prendre decisions de gran calat.
Una història confegida amb personatges de caràcter molt divers, amors i traïcions. Palomo ha construït una narració ambiciosa, amb densitat. Però la maquinària interna del relat es fa previsible, les ganes de no deixar res sense lligar en llasten el ritme i la resolució de l’empresa de la Joana resulta un punt simplista pel poc esforç que li representa, tot i haver algun repunt de duresa inicial. L’autora, que fa ús del seu ofici i presenta un llenguatge clar i ric, es preveu que continuarà.