Julivert amb diamants

Julivert amb diamants és una història de lladres i serenos lleugera i a estones esbojarrada, i sense lladres ni serenos, però. Dos germans, en Juli i la Berta (d’aquí el julivert rodarià del títol), fills d’un detectiu sagaç però amb la cama enguixada, assumeixen la resolució d’un misteri sobre alguna cosa que sembla un problema de lògica. Qui ha fet desaparèixer els diamants de la discòrdia? Els sospitosos són els cinc veïns d’una particular urbanització, amb nacionalitats, animals domèstics, professions, vehicles i tarannàs ben diferents. O potser, d’acord amb l’anunci per paraules que desencadena la investigació, hauríem de dir diferrrents? Els personatges apareixen caracteritzats amb humor, a vegades de manera tòpica, cosa que ajuda el lector a acceptar el joc de ficció que se li presenta sense qüestionar-lo, i de mica en mica s’embolica la troca (o tal vegada és a l’inrevés) en un joc de deduccions que convergeix cap a una conclusió amable, on se soluciona el conflicte en perfecta harmonia, com ha de ser: al voltant d’una taula ben parada.