Klauss Klugg i el misteri de la casa abandonada

En Klauss (sic) Klugg fa sisè de primària, té un amic pèl-roig, sospira per la bonica Renata i resol els casos detectivescos amb què es troba. Ja en porta deu. Confia en la intuïció, i es fa acompanyar en les seves investigacions, si cal, pel seu gos, en Sherlock. Quan la desaparició de diversos nens i nenes de la classe coincideix amb l’aparició al poble d’un individu amb mal aspecte, el seu cap privilegiat hi estableix una connexió. I caldrà posar fil a l’agulla.

Una història de misteri escrita en un llenguatge planer, en primera persona, amb escenes curtes, que haurien de menar cap a una lectura àgil. Malauradament, el resultat no respon a les bones premisses presentades, i això té a veure amb la concurrència de tòpics (com ara el de la casa abandonada i l’assetjament escolar) i l’esquematisme dels personatges i les seves relacions. Amb més espai per desenvolupar la trama, el resultat possiblement hauria estat més reeixit. Les il·lustracions, on predomina el contrast entre volums blancs i negres, potser serien més adients per a un públic lector més gran. O tal vegada per a una història de terror.