Vull ser lliure

El poemari Vull ser lliure porta un títol prestat d’una cançó popularitzada fa més de cinquanta anys per Xesco Boix; en realitat, totes dues creacions tenen en comú alguna cosa més que el títol. La lletra d’aquella era un clam a la llibertat i els poemes de Galan també ho són però, a més, contenen un requeriment: el de parar atenció a tot allò que, malgrat la seva invisibilitat, ens fa humans.

A través de dinou poemes, Galan aborda temes diversos i acompanya el lector en l’exploració de les emocions, de la pròpia identitat, de les relacions amb els altres i amb l’univers, etc. El to, lluny de ser sensibler, té la capacitat de percudir cadenciosament en qui se submergeix en la lectura dels versos, i el resultat és engrescador. Aquest efecte es veu incrementat gràcies a les sintètiques il·lustracions de Morad Abselam, amb una estètica retro, de colors càlids i de caire pop geomètric que, alhora, tenen un no-sé-què que remet a cultures antigues, com l’egípcia o la mesopotàmica.

Andreu Galan és autor de diversos reculls de poemes per a infants, entre els quals Qui no sap riure no sap viure (2014), Premi Atrapallibres i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, i és encomiable la seva tasca de divulgació de la creació poètica, la qual també cultiva amb la seva participació en festivals poètics i fent de rapsode.

Una proposta intensa que sorgeix de la senzillesa i que funciona, precisament, perquè és honesta. A «De franc»: «El caliu d’una conversa, / riure sol, sense motiu; / passejar sense cap pressa, / ballar sol, sentir-se viu.»