La Lluna i el Sol

Amb més de cinquanta títols, «Capsa de Contes» és una col·lecció que, segons la descripció de l’editorial, aplega «històries plenes de tendresa a càrrec d’autors i il·lustradors de renom a casa nostra». El cert és que La Lluna i el Sol respon amb prou precisió a aquesta definició, ja que la dolçor i el candor és allò que predomina en una història més poètica que narrativa: les estrelles, el vent, el mar i el fred han dit a la Lluna que hi ha un astre gran i ple de foc que escalfa la Terra, però que ella no pot conèixer perquè apareix només de dia; per altra banda, els ocells, la pluja, les muntanyes i els arbres conten al Sol que existeix un cos celeste platejat i xicotet que ix a les nits i que serveix d’inspiració a poetes i músics; finalment, Lluna i Sol es troben un instant a trenc d’alba. Atès l’esperit del text, potser hauria estat bé mantenir la impossibilitat de la trobada i dotar el desenllaç amb un toc de la inevitabilitat i la fatalitat de les grans tragèdies, això sí, renunciant al final feliç –però que la Lluna i el Sol no se coneguen tampoc és un fet necessàriament infeliç. Les il·lustracions de Subi, que contraposen colors freds i càlids per a la nit i el dia, reforcen el to dolç i suau de l’obra.