La balada del funicular miner

Pau Joan Hernàndez guanyava el Premi Gran Angular amb aquesta història de por. En un poble de muntanya, coincideixen l’arribada d’una nova mestra de matemàtiques, amb un passat fosc, i l’amenaça d’una bèstia terrible i estranya que corre solta pel bosc. Durant la primera part, el lector sap que existeix la bèstia però els personatges que es mouen per l’escenari encara no, fins ben entrada la segona part.
L’autor ens va presentant diversos personatges del poble: alumnes d’institut, persones peculiars com ara una trementinaire, un veterinari, un exmilitar, i ho va fent de puntetes, sense aprofundir en ells ni explicar més detalls dels necessaris, tot accentuant els aspectes més ambigus i sospitosos de cadascú. Amb bon ofici, l’autor aconsegueix endinsar el lector en la vida del poble i crear sospites aquí i allà en una bona colla d’actors. Amb aquest passar de puntetes, sap mantenir la tensió d’una forma més o menys constant i l’interès al llarg de la novel·la per desvelar una resolució final que no sorprèn especialment.
La balada del funicular miner és una història de gènere que en recorda d’altres, com ara La mala bèstia d’Antoni Garcia Llorca, i que té una factura i un desenvolupament destacable, que li permeten assolir l’objectiu d’una obra d’aquesta mena.