La Bèstia 2

Aquesta és la segona entrega i la conclusió d’una magistral distopia protagonitzada per un dels personatges més meravellosos i sorprenents que ens ha proporcionat la indústria del còmic francòfona. Us poso en antecedents: corria l’any 1952 quan dins les pàgines d’Espirú i Fantàstic (ja convertida en una sèrie d’èxit entre tot tipus de públic) el mestre André Franquin es treu de la màniga aquest personatge fascinant, mamífer monotrema, barreja de mico i tigre i posseïdor d’una llarga cua que el definirà, a banda de tenir unes capacitats de comunicació extraordinàries. No cal dir que el marsupilami acabarà aconseguint una popularitat enlluernadora. Finalment, el 1960 Franquin decideix retirar-se de la sèrie i emportar-se la seva creació, cosa que va derivar en un amarg litigi amb Dupuis.

En aquests dos volums el prolífic Zidrou ens fa una proposta molt més realista, contextualitzada durant els anys seixanta. El marsupilami és segrestat a la seva selva de Palòmbia i venut a uns traficants que el porten a Brussel·les, on en primera instància i per diverses circumstàncies acabarà acollit pel jove François, que el cuidarà i estimarà. Malgrat tot, el marsupilami serà objecte del desig i l’ambició desmesurada del malvat professor Sneutvelmans, que l’acabarà capturant amb la intenció d’experimentar i acabar dissecant-lo perquè sigui exhibit en un museu. Com tota aventura clàssica, l’acció estarà esquitxada d’èpica i d’humor, en aquest cas amb el fi de consolidar l’amistat del grup de nois que lluitaran per recuperar el bonhomiós marsupial. El belga Frank Pé fa una feina excel·lent dotant el dibuix d’un aire realista alhora que certament caricaturesc, inspirat potser més en la finestra que van obrir Tomé i Janry amb l’àlbum Maquine qui rêve (1988, Dupuis) que en la feina del mateix Franquin.

Si més no, estem davant una obra divertida i trepidant que ens ofereix una perspectiva absolutament inspiradora i gratificant per a tot tipus de lectors, siguin coneixedors de l’obra embrionària o no.

Menció especial a l’editorial Base, que ha respectat la meravellosa edició original, de grans dimensions i amb un gramatge de pàgina que fa que els colors i les tintes llueixin com es mereixen. Huba, huba!