La bèstia del senyor Racine

De Tomi Ungerer se n’han dit moltes coses, però la que més el caracteritzaria, potser, és que a més de ser un excel·lent i innovador il·lustrador i cartellista, era un gran defensor de les bestieses. En aquest sentit, a ningú li ha d’estranyar que La bèstia del senyor Racine faci –i sigui– una bestiesa. Una simpatiquíssima i entranyable bretolada, sempre a favor dels infants als qui l’adreçava, que posa a la picota l’estament acadèmic, la crítica, els amants de l’ordre públic i la classe benpensant. O sigui que qui encara cregui que els llibres per a infants han de mostrar continguts moralitzants i pautes d’urbanisme més val que no agafi aquest llibre, editat per primer cop el 1971 i que ara arriba al mercat català.

Si bé no acabem d’entendre les raons editorials que fan que se’n modifiqui el format i la portada originals, pel que fa a la resta val la pena entretenir-se no tant en la trama argumental en si –que aviat és explicada i que consisteix en la relació afectiva entre el senyor Racine, recaptador d’impostos, i el rar monstre que li roba les peres més preuades del seu hort, amb traca final inclosa per a major sorpresa de tothom, inclosos els lectors–, sinó en les picardies que l’il·lustrador presenta, convenientment camuflades a cada pàgina: a veure qui troba el pispa de carteres, l’acadèmica atacada pel fibló d’una ploma estilogràfica, l’assassí de conills, la monja barbuda, Maurice Sendak a les pàgines d’un diari, el globus vermell d’Albert Lamorisse…. i tot el cúmul de bretolades que, sumades a la seva magistral passió per les eines i les màquines, fan de Tomi Ungerer un autor únic i inconfusible.