La bomba H

Nou llibre d’aquesta jove autora que, com ella diu en alguna entrevista, té un nom que sembla un pseudònim.

Repetint la fórmula de diari personal, inclou els ingredients de la novel·la juvenil actual que té l’èxit garantit: combinació de tipografies diverses, préstec de fórmules de les xarxes socials, inclusió de textos d’altres procedències, així com una escriptura desimbolta i que recull la manera de parlar de la gent jove.

Amb aquest teixit formal, l’argument també reflecteix els interessos del lector jove: amors, desamors, colla d’amics, famílies de nou encuny… En aquest cas s’hi afegeix l’amenaça d’una devastació arreu del món. Hi ha moments en què sembla que estem llegint una espècie de preqüela del Mecanoscrit pedrolià, però l’autora no s’atreveix a tant i no segueix aquest fil. A parer nostre, la barreja d’elements queda una mica forçada i el lector té la sensació que caldria dosificar els ingredients d’una manera més prudent. Però això ho diu un lector veterà. Potser un lector jove quedarà encantat del plantejament i la fórmula.