La Caputxeta Vermella

Segurament aquesta Caputxeta Vermella és tan breu perquè es tracta d’un desplegable i la complexitat de la tridimensionalitat fa innecessària una extensió generosa de text, però no deixa de sorprendre la poca lletra d’aquesta versió del conte clàssic. S’ha reduït tant que costa saber —sí que podem fer-nos-en una idea— com el llop arriba a casa l’àvia, l’engoleix i es posa la còfia i el vestit per fer-se passar per ella. Almenys han conservat allò de «són per menjar-te millor!». Sort que la història sencera ja ens l’han explicada alguna vegada; confiem en la memòria dels adults. És clar que en els pop-up les imatges poden viatjar soles, per la narrativitat que les caracteriza, per la infinitat de detalls que faciliten la lectura a través del dibuix; en aquest sentit, no hi ha queixa. De tota manera, posats a filar prim, hi ha algun detall que pot arribar a confondre: quan la Caputxeta s’acomiada de la mare, en comptes del guardabosc potser hi hauria d’haver el llop, amagat darrere un arbre… És un suggeriment.