La casa dels ratolins

La casa dels ratolins és un d’aquells llibres que vénen per quedar-se, o això ens agradaria creure a totes aquelles lectores que somiem en la reedició dels llibres de Jill Barklem.

No ens trobem al Clos dels Esbarzers, sinó en una casa de cent habitacions construïda artesanalment amb tota mena de materials reciclats. I ara les aventures quotidianes d’uns ratolinets no se’ns presenten amb il·lustracions d’aquarel·la, sinó que són ninos de roba, fotografiats amb molt d’encert.

El llibre arriba a casa nostra després d’haver triomfat arreu del món i d’haver esdevingut un clàssic al seu país d’origen, Holanda. De fet, abans que llibre, la casa dels ratolins és un objecte físic, una maqueta que s’exhibeix a la Biblioteca Central d’Amsterdam i que va construir l’autora, Karina Schaapman, al llarg de molts anys.

Per això és imprescindible plantejar-nos si La casa dels ratolins funciona com a obra literària o en tot cas només és destacable com a catàleg documental d’una joguina artesanal extraordinària.

I al meu entendre el llibre funciona i molt. Gràcies a la feina del fotògraf, de la il·luminació i dels canvis de pla, i de la diversitat en la composició de les pàgines, s’aconsegueix que visualment la lectura no es faci gens monòtona.

Si sumem a més a més les petites històries quotidianes que presenten aquesta comunitat de ratolins, l’univers que se’ns mostra és molt atractiu. Descobrim un lloc ideal per viure: entre l’espai de joc i descoberta i la seguretat de la llar, amb la calidesa de la família i els veïns, ple de detalls que desperten records, i amb la promesa d’aventura però en la mida justa, sense grans perills més enllà d’una corda que es trenca de cop o la presència d’una rata…

A la casa dels ratolins encara hi queden moltes aventures per descobrir…