La ciutat de les llistes

A la ciutat de les llistes, el senyor Fidel Buròcrata, que treballa a l’Ajuntament, inscriu la gent a una llista i expedeix amb precisió certificats d’inscripció. Qui no és a cap llista no existeix. Així, arriba la senyora Evelina i li emet el certificat oficial d’escombradora de terres; a Manel, el de rostidor de patates al forn; a Llorenç, el d’apedaçador de mitjons foradats, i a Filomena, el de cantant sota la dutxa. Ara bé, també fan moltes altres coses, però no n’apareix cap més a la llista!

Un matí, de sobte, arriba tota la classe de segon de l’escola de Primària. Dotze criatures acompanyades per les mestres. Ningú s’havia inscrit encara, per tant, el senyor Buròcrata té molta feina al davant. Amb tot, aviat entendrà que l’empresa és més difícil del que preveia, ja que fer i ser són dues coses ben diferents que durant la infantesa es barregen, es confonen i, fins i tot, coincideixen.

Amb una clara essència rodariana, Cristina Bellemo presenta un text, traduït al català per Berta Carreras, on la ironia esdevé el recurs principal per reflexionar al voltant de l’evolució contínua i estimulant dels infants. Les il·lustracions d’Andrea Antinori, sintètiques, surrealistes i naïfs, potencien la mordacitat d’aquesta història.

Altrament, potser podria haver-se cuidat una mica més l’edició, que desconcerta, amb la presència de grans números de pàgina que cauen a la vora del final –els àlbums no solen presentar-ne–, l’absència total de comes en determinats passatges sense pausa –caldria revisar, però, la versió original– i altres petits detalls pel que fa a la tipografia, la mida i la distribució del text. Tot i això, ja heu pensat què sereu vosaltres de grans? I què fareu?