La duana

Grata sorpresa és la impressió que produeix aquest text en llegir-lo. És un conte de contingut i forma singular, profusament il·lustrat en blanc i negre amb imatges planes que semblen fetes amb collage i editat amb una cura exquisida. Fuig de les histories tòpiques i ens parla amb un llenguatge directe –a voltes, però– volguda i extremadament líric, d’una duana. Ens parla, en realitat, de les relacions entre els humans, de les descobertes que canviaren el món, dels sentiments, les pors, les il·lusions i les injustícies. I ho fa d’una manera senzilla i alhora complexa, tot jugant amb la implicació del lector amb preguntes i enigmes, amb el significat de les paraules i la curiositat i els coneixements de qui llegeix. El conjunt és un text que dóna molt de si per ser compartit, a l’escola o a casa, per ser llegit i rellegit, jugat i endevinat.
L’autor, professor i escriptor, fa temps que treballa en el camp de la divulgació de la filosofia i, amb La duana –escrit en un to gens fàcil d’encertar, fora dels gèneres convencionals, amb l’anacronisme per bandera– ens convida a tots a la reflexió sobre la vida i l’absurd de les nostres convencions.