La Fallera Calavera

La moda zombi en LIJ en la nostra llengua (Una de zombis i Romeu i Julieta (Segona part). Una relació enverinada) fa un salt qualitatiu i geogràfic i s’instal·la en el gènere humorístic i al sud de l’Ebre. En plenes Falles, presidides per una inefable alcaldessa de pentinat petri, la híper-mega-ultra mascletà (més o menys) sega la vida d’una dama d’honor. La televisió autonòmica, aleshores en funcionament, amaga als teleespectadors el que passa (metàfora sagnant, si se’ns permet la redundància). L’any següent la xiqueta ressuscita com a zombi i esdevé la Fallera Calavera, obsessionada per esbrinar les circumstàncies de la seva mort. A mesura que se succeeixen les etapes d’un viatge demencial, la protagonista s’adona que la seva “vida” és ara molt més plena. Li ha calgut morir i ressorgir per adonar-se que el món que l’envolta, presidit per projectes faraònics, potser és bonic, però està clarament adormit.

L’autor barreja esperpent i crítica social (política), vorejant el sarcasme, tot rient-se de símbols, de personatges identitaris i dels seus suposats atributs: la paella, l’orxata, la Delicà de Gandia i el mateix rei En Jaume en versió zombi. Què es podria esperar, sinó, d’un territori que recorre a les coordenades geogràfiques per evitar nomenclatures incòmodes per a la cúpula dirigent? Les il·lustracions responen a la perfecció a la voluntat sarcàstica del text i permeten rastrejar-ne l’origen: un joc de cartes.

Malgrat els disbarats, hilarants a estones, la novel·la respon a una reflexió entorn de la identitat i entorn del conflicte entre l’aparença i la realitat, mediatitzat per una força política hegemònica des de fa anys i panys. La crítica i la reflexió s’adiuen amb la frescor i l’enginy, i això és un valor afegit. Per quan una pubilla o un trabucaire zombis?