La flauta màgica

Gisela Pou és autora d’obres tan celebrades com Palmira i l’efecte crisàlide o bé La noia de la mitjanit. Ara, amb la col·lecció «Camil·la», inicia una sèrie per a lectors a partir d’uns set anys, amb una nena activa i emprenedora de deu anys com a protagonista; una família nombrosa i actual al seu voltant; un avi difunt, les opinions del qual són sovint presents i importants en el fer de la protagonista, i dues mascotes.

De seguida s’entreveu que la sèrie vol arribar a un ventall ampli de públic, amb la síntesi i claredat de la narració, amb un vocabulari bàsic i amb una acció que va al gra del conflicte des de l’inici i que no s’allunya del guió en cap moment. Val a dir que les característiques dels personatges estan ben esbossades, aspecte que permet seguir-los sense dificultat, i l’autora els mou per l’escenari amb enorme destresa, i de tant en tant fa alguna referència que ve a tomb a artistes com Federico García Lorca i Jean-Pierre Rampal, que complementa encertadament amb informació de cadascun d’ells al final de la història.

Una proposta digna i atractiva enmig d’una competència aferrissada, amb productes de tota mena i qualitat diversa, que lluita per fer-se un lloc en el panorama encara creixent de les sèries.

Les il·lustracions de María Serrano van de bracet amb el text. Són clares, atractives i concises com la narració, però sovint no hi aporten matisos diferents ni van més enllà. Inclouen les típiques bafarades dels còmics, en una tendència cada cop més habitual, tot i que a estones el text que hi apareix és redundant i enfarfega un pèl la configuració de les pàgines.