La gallina que pogué regnar

Des de Micalet Teatre ens continuen arribant textos teatrals, tant de nova creació com adaptacions, des d’un punt de partida eminentment pràctic: no estan pensats només per a la seva lectura, sinó per a la seva posada en escena. Així ho demostren els nombrosos consells inclosos sota l’epígraf «propostes d’es-cenificació», que molt encertadament s’adrecen als infants i no als mediadors. En aquest cas, Carles Cano adapta un text narratiu propi (La gallina que pogué ser princesa, Anaya 1993), on predomina el sentit de l’humor, que aconsegueix parodiant elements dels contes tradicionals, com el príncep a la recerca d’una noia per casar-s’hi o els animals personificats de les faules. Per accentuar el to còmic, l’autor ha introduït en l’obra de teatre escenes amb nous personatges i referències culturals actuals. El resultat és un text que, tot i no proposar res de nou, és àgil, enginyós i demostra el bon coneixement per part de l’autor dels recursos escènics.