La Immortal

La Judit té el cor dividit entre el dibuix i els escacs. Aquesta segona afició la portarà a enfrontar-se al senyor Aliyat, un estrany mestre d’escacs iraquià refugiat a Suïssa. Tot s’embolica quan el senyor Aliyat, que sempre juga al parc dels Bastions de Ginebra, guanya una partida a qui potser no ho paeix gaire bé. És aleshores quan la Judit comença la seva pròpia partida d’escacs per sortir de l’atzucac en què el senyor Aliyat i tots els seus amics es veuen submergits.

Amb aquest bell relat Ricard Ruiz Garzón ens ofereix una interessant història d’amistat i lluita per la igualtat de les persones. I això sense caure en els tòpics aquells de: «lector, asseu-te que ara t’explico de què va la vida» que massa escriptors utilitzen, i aleshores intenten alliçonar-nos sobre l’anorèxia, el suïcidi o l’assetjament escolar. Ruiz Garzón ens embolcalla en els escacs, amb els quals ens mostra que potser sí que val la pena lluitar pels principis bàsics de la humanitat, és a dir, fa literatura i no manuals per a joves lectors.

Des del meu punt de vista, sense cap mena de dubte, aquesta és la millor narració d’aquest autor, que un dia va decidir saltar a l’altre cantó de la tanca, deixar la crítica literària i agafar la ploma. Ep, i tot explicat des d’un singular punt de vista narratiu que li confereix dificultat però que ens mostra un autor amb recursos, que de ben segur ens reserva moltes i interessants històries. No us la perdeu!

Per cert, si no sou afeccionats als escacs, seria bo que aconseguíssiu un manual bàsic o buscar un amic o amiga que hi entengui. Us serà de gran ajut per treure tot l’entrellat de la jugada que l’autor i també tota la societat actual ha de guanyar sí o sí.