La invasió de les paneroles

Des de fa uns anys les sèries s’han posat de moda, fins i tot aquesta mateixa revista, en el seu número 95, els va dedicar el monogràfic. I és que a la caça i captura del fidel lector preadolescent, que devora els números de les sèries com qui es menja el berenar després de fer piscina, les editorials presenten periòdicament noves sèries. Malauradament, però, el mercat ja està força saturat –ratolins, narvals, equips de futbol, monstres i altres protagonistes– i els crítics ens mirem amb més cura les noves propostes. 

És per això que la nova aposta de La Galera, que volta entorn d’un ratolí animós i amb «superpoders», obra de Gemma Brie a la ploma i Esther Burgueño al color, ens cal posar-la en la justa mesura a la balança respecte a tot allò que ja hem pogut gaudir amb anterioritat. La invasió de les paneroles, primer títol del Superrat, ens ofereix la presentació d’aquest ratolí –no rata– de ciutat que, amb la voluntat de posar pau entre les diferents famílies de paneroles que habiten al subsol, acaba per ser elevat a la categoria de súper. En l’acció hi intervé un gat de carrer que perdona la vida al ratolí de forma incomprensible, un grup de paneroles i molta acció. Els esdeveniments s’encadenen, amb certa il·lògica –per als qui llegeixin el llibre, que es preguntin com pot ser que el gat s’estigui davant de l’embornal durant tanta estona a l’espera que aparegui o no el ratolí que ha baixat a la claveguera?–, que no és el mateix que fantasia. I en aquests alts i baixos de la història, amb una clara voluntat educativa a favor de la no violència i un ritme que per massa trepidant a vegades fa perdre el fil, se’ns presenten, finalment, els autèntics poders del Superrat: el superesternut. 

Les il·lustracions i la maqueta no afegeixen gaire serenor a tot plegat –encara estic intentant deduir el perquè de les paraules que es ressalten en negreta i caixa alta en el text–, cosa que dona com a resultat un primer títol al qual li falta fil argumental i que es perd massa per les branques. Restem a l’espera de la segona entrega per valorar adequadament aquesta proposta.