Menjant amb por

Menjant amb por és la primera novel·la gràfica que publica Elisabeth Karin Pavón Rymer-Rythén, il·lustradora i dissenyadora d’origen suec i espanyol. Arran de la seva pròpia experiència amb l’anorèxia, ha volgut posar a l’abast dels joves una obra amb la idea d’informar, difondre i conscienciar sobre els trastorns de la conducta alimentària (TCA) i la xacra que des de fa temps afecta la societat per culpa de la imposició, en molts àmbits, d’un cànon de bellesa nefast que repercuteix molt negativament en la salut i el benestar físic i emocional de les persones.

L’Elisabeth és una adolescent que, com moltes altres, està en un moment vital crític. A banda dels canvis fisiològics inherents a aquest període de la vida, en el seu cas s’hi suma la separació dels pares, el canvi d’institut i d’amistats. Tot plegat, una bomba de rellotgeria que, sumada a les seves inseguretats, esclata en el seu cap i fa que comenci a rebutjar un cos que no se sent seu i que no li agrada gens.

L’obra està dividida en tres parts i un epíleg. Les tres primeres parts fan servir dos temps narratius: el primer en present, il·lustrat amb tons càlids, on veiem com la protagonista explica la malaltia a un company a través d’un còmic autobiogràfic, i el segon en passat, que il·lustra amb tons grisos com va començar el trastorn, per què va emmalaltir, el seu ingrés i la lluita per tornar a estar bé. Les gammes cromàtiques, les imatges realistes, que no estalvien cap mena de detall, i el vocabulari dur i punyent quan cal, fan que el lector es posi a la pell d’una persona que està patint un TCA i en comprengui la complexitat. L’epíleg, de nou il·lustrat amb tons càlids, fa un petit compendi sobre els trastorns alimentaris, breus consells per tractar-los i un bri d’esperança per a totes aquelles persones que els pateixen.

Estem davant d’una història real que ens remou i ens sacseja, un d’aquells relats que són interessants no tant per la qualitat literària i gràfica com que per allò que ens narren.