La màgia de llegir en veu alta

La traducció catalana d’aquest assaig de la nord-americana Meghan Cox Gurdon conté en el títol i subtítol dues paraules tan prometedores com poc científiques: «màgia» i «miracle». Potser per contrarestar-ho, l’autora ens omple de referències a estudis i proves que demostren l’objectivitat de la seva tesi: llegir regularment en veu alta a un infant li provoca canvis positius en el cervell; sovint li proporciona més experiència amb el llenguatge i la imaginació i, en definitiva, li dona cert avantatge cognitiu davant dels nens que no han tingut aquesta sort. I no només això, sinó que «llegint amb l’infant l’ensenyem a ser humà». I el benefici no és tan sols per als nens: aquest costum de narrar en veu alta, que es remunta a l’antiguitat, com desenvolupa en un dels capítols, també beneficia adolescents i adults, reforçant-ne els vincles afectius, millorant-ne el vocabulari i eixamplant-ne els horitzons estètics.

L’assaig és engrescador, entusiasta i rigorós. Ple de màximes altament subratllables, Gurdon encomana ganes de llegir, tant en veu alta com en silenci, i dona instruccions precises, entenedores i comprensives davant l’estrès d’una llar amb mainada sobre com esdevenir una família o un adult que comparteix llibres llegint en veu alta. Altres aspectes interessants del contingut són la crítica a les pantalles o el truc per defugir la temptació de censurar —llegir més—, tot narrat amb un to proper i fluid que la traductora, Ada Arbós, ha sabut conservar en la nostra edició. A més, l’assaig incorpora una llarga llista de propostes especialment adients per a aquest tipus de lectura, si bé un percentatge gens menyspreable no té traducció al català. És lloable l’esforç de buscar les versions catalanes, però hauríem agraït un annex de l’editor per als lectors de casa nostra amb altres títols nostrats recomanables.

A més de les dades científiques, referenciades en centenars de crides desenvolupades en trenta pàgines al final del volum, Gurdon reforça els arguments exposats recorrent a nombroses experiències en relació amb la lectura en veu alta viscudes tant en l’àmbit familiar com en el professional. Tot i que aporten context i veracitat, i que n’hi ha de certament emotives i motivadores, tants exemples destinats a obrir-nos els ulls als miracles d’aquesta pràctica en ocasions enfarfeguen la lectura, potser perquè se sumen a la reverberació subtil però constant de les crides esmentades. En aquest darrer punt és on trobo a faltar més les tisores de l’editor de l’original, que podria haver deixat anar part del llast per guanyar en força comunicativa.

La màgia de llegir en veu alta evidencia els beneficis d’aquesta pràctica lectora de tal manera que desitjaríem que arribés arreu on es prenen decisions sobre aquesta qüestió, potser en una versió reduïda en forma de píndola, ara sí, miraculosa. Per acabar, una de les frases lapidàries que voldreu penjar-vos a la paret: «Llegir-los en veu alta no és només una manera agradable de gaudir d’un conte. És un contrapès molt potent contra les forces culturals i industrials que amb tanta rapidesa estan remodelant la infantesa.»