La màgia i el miracle

El 2015 es commemoren els 200 anys del naixement de sant Joan Bosco, el fundador de l’orde dels salesians, i Andreu Martín hi fa la seva petita contribució amb aquest relat que no és, en cap cas, una hagiografia convencional.

L’autor desplega els recursos i l’estil de les novel·les d’intriga i aventures, que tan bé domina, per narrar una anècdota inventada però situada en un context ben real: la visita que el sant féu a Barcelona el 1886. Se’ns presenta un home vital però ja en la vellesa, lluitador i treballador incansable, humil, creient i llest, que dedica la vida a la seva causa: ajudar els infants i els joves més pobres. I Martín, savi com és en aquests afers, juga a explicar una història dins d’una altra servint-se d’un narrador situat en el present i que, per tant, té llicència per descriure el passat amb les paraules i els ulls d’algú d’avui sense que res grinyoli. Així, allò que la devoció popular considera un miracle de Don Bosco s’explica amb fets i sentit comú, tot i que es deixa la porta oberta a un miracle, menys espectacular i més íntim, cap al final.

La descripció de la Barcelona contemporània de la febre de l’or, amb el naixement de l’Eixample, les tertúlies burgeses, les fàbriques i la misèria pels carrers, és un altre al·licient que convida a la lectura, amb un mapa de la ciutat a les mans, per resseguir les anades i vingudes dels protagonistes, ben reals dins d’aquesta recreació.