La maleta rosa

L’editorial EntreDos recupera aquesta història publicada originàriament en francès l’any 2015, que firmen dos autors de molta trajectòria i prestigi. Susie Morgenstern (Nova Jersey, 1945), tot i ser americana, va acabar vivint a França, on va començar una carrera com a escriptora, en francès, de literatura infantil i juvenil. Serge Bloch (Colmar, 1956), tot i ser francès, viu entre París i Nova York il·lustrant llibre infantil, però també fent dibuixos a la premsa internacional, treballs publicitaris i exposant arreu del món.

La història que escriu Morgenstern mostra una vegada més el domini de l’autora retratant la quotidianitat, aquesta vegada centrada en les tensions familiars que sovint es creen amb l’arribada d’un nadó. Alhora, podria ser una d’aquestes històries que ens demostren com els infants troben en els objectes més comuns unes possibilitats de joc que els adults menystenim. En la cruïlla d’aquests dos fils, Morgenstern basteix un relat que potser serà un divertiment als ulls de l’infant, però que té una càrrega d’humor punyent pensat per als adults, en concret per als pares novells.

Quan l’àvia es presenta a casa amb un regal tan poc comú per a un nadó com una maleta rosa fosforescent, la tensió entre el triangle format pel pare, la mare/jove i la sogra és delirant. I en aquest sentit, el grafisme de Serge Bloch és ideal per il·lustrar, amb pocs elements, escenes on destaquen els gests i l’expressió dels personatges. Un bon exemple és la imatge de la mare baixant al soterrani o la del primer dia d’escola. O les del gat, que és un testimoni privilegiat de la mala maror que provoca el maleït regal de la sogra.

La maleta rosa té alhora alguna cosa d’El fil de la vida (EntreDos, 2023), l’obra amb què Serge Bloch va guanyar el Premi Baobab 2005, perquè és també el recorregut vital d’un personatge amb la maleta rosa com a objecte de transició, que molt encertadament destaca gràcies a l’edició amb tinta fosforescent. El petit Benjamí l’utilitzarà fins a la lluna de mel, quan, fent una concessió a la seva dona, n’estrenarà una de nova. Amb aquest final Morgenstern tanca així el cercle narratiu, apel·lant a la complicitat del net amb l’àvia, que li guardarà la maleta a l’espera del seu primer fill, i mostrant, com a l’inici, la necessitat dels pactes de parella.