La nena del far

La referència a un fragment de La sireneta d’Andersen amb què comença el llibre ens convida a pensar que som davant d’una història de fantasia en la línia dels contes tradicionals. A les primeres pàgines, però, ens trobem amb una història digna de la millor tradició realista de Dickens: una nena de set anys ha de fer-se càrrec de la tasca de faroner substituint un pare a qui li prenen la custòdia de la nena perquè li clava un cop de bastó. En realitat, La nena del far uneix gèneres diversos, des del de terror fins al d’aventures de pirates. La narració fa força girs argumentals, la majoria dels quals ajuden a mantenir l’interès en la història, tot i que la trama central, la relació entre la nena i un nen amb cos de sirena, és excessivament llarga.

Aquesta primera novel·la de la il·lustradora neerlandesa Annet Schaap ens arriba en una edició molt acurada formalment i en què destaca el dibuix de la portada, fet per la mateixa autora, que també acaba o comença els capítols amb dibuixos senzills d’inspiració marina. Maria Rosich se’n surt amb nota d’una traducció complexa, ja que el registre és poètic en força fragments.

La novel·la és molt recomanable per a lectors joves perquè transmet un seguit de valors encoratjadors. Els personatges principals, la majoria nens, superen les pors que els tenallen i s’embolcallen en l’amistat per poder tirar endavant els seus projectes personals. Tots ells tenen alguna mancança, sigui física o psicològica, que els fa difícil sortir-se’n  a la vida. Més malparats en surten els grans, ja que projecten les seves frustracions en els fills. Un dels capítols que criden més l’atenció és el dedicat als personatges amb malformacions que treballen a la fira, que està a l’altura dels museus dels horrors que hem vist en altres obres.