La nit del lloro.

Elena O’Callaghan ens explica, un cop més, una història amb tocs humorístics protagonitzada per un animal. En aquest cas, el conte serveix tant per explicar una anècdota divertida com per jugar amb les paraules i explicar als primers lectors què vol dir això de «passar la nit del lloro». L’Enric té un lloro molt especial, sap sumar, xiular, fer tombarelles… i fins i tot recordar que algú el va prendre per un periquito fa una pila d’anys. Curiosament, dins d’aquesta mateixa col·lecció hi ha un altre llibre que parteix d’una anècdota força similar (No és cap papagai! de Rafik Schami).
Les il·lustracions, a doble pàgina, recreen amb humor l’anècdota i li donen força gràcies a una gamma de colors vius; en certs moments, però, els dibuixos ofeguen el text.