La Palmera Cocotera.

La narració entra de seguida en acció a través de la descripció de la família del protagonista: els pares, la seva germana Remei, l’avi i un lloro empipador. Parla en primera persona el jove protagonista, Joan Minguell, noi estudiós i aplicat a qui no agrada l’esport i que s’està preparant per anar a un concurs televisiu. A partir d’aquí el ritme es relaxa i la narració entra en una descripció de la quotidianitat més habitual i en la preparació del concurs televisiu, on en Joan representarà el seu grup i la seva escola. És de destacar, malgrat el relaxament, el llenguatge fluid i desimbolt, carregat d’humor i frescor…
El desenllaç s’allargassa massa… algun toc emotiu sobre l’enamorament del protagonista amb una companya de classe li dóna un aire de tendresa… i un punt d’exageració, en aprofitar el moment d’eufòria de la victòria per denunciar una situació interna de l’escola, tanquen la història… Una història que no aporta cap innovació en les novel·les d’aquest tipus si exceptuem, això sí, la fluïdesa i la naturalitat del text.