La Plis Plau i el drac de sant Jordi

Si ja és difícil escriure bona metaliteratura per a adults, encara ho és més per a xiquets; tanmateix, l’autor assoleix el repte: amb l’excusa d’un concurs de contes en què participen les vaques protagonistes d’aquesta sèrie, Pep Molist recrea una versió, diguem-ne tradicional, del drac de sant Jordi —una bèstia ferotge que es menja qualsevol cosa que es mou al seu voltant, un mascle que salva una femella de la gargamella del monstre—, a la vegada que, de la mà de la Plis Plau, transforma la llegenda en una història diferent, nova, que ensenya la possibilitat de trencar estereotips de bons i dolents, de forts i febles.
Les il·lustracions, que des del llenguatge plàstic expliquen el mateix argument –cosa útil per als xiquets que comencen a llegir– pequen, al meu pa-rer, de rigidesa en la composició i en la representació de gestos i actituds dels personatges, la qual cosa imprimeix certa monotonia a les escenes.