La Quima ha perdut la son

Aquesta nova col·lecció creada pel tàndem Ros-Rovira ens vol aproximar a situacions de la vida quotidiana dels més petits. Dels dos volums presentats fins ara, en un es tracta un tema força recurrent (el problema d’anar a dormir), però amb un enfocament un xic diferent: resulta que la Quima, la protagonista, no pot dormir perquè ha perdut la son. Amb l’ajuda del pare i la mare podran posar fi a la situació. L’altre volum és més original, ja que la nena experimenta amb la seva ombra per mirar de resoldre els dubtes que se li plantegen quan, un dia, s’adona de la seva presència. Tot i així, hi ha algun aspecte poc realista, com per exemple el moment que una nena que encara juga amb peluixos sap que les ombres sempre es projecten al costat contrari del sol.

La proposta vol anar més enllà de la simple història, i a les pàgines finals hi trobem algunes activitats per realitzar plenes d’enginy i tendresa i un poema relacionat amb el text. Les il·lustracions magnífiques de Rovira s’adeqüen al text, un text que, si tenim en compte l’edat dels infants a qui van adreçades les històries, potser hauria d’haver estat escrit en lletra lligada. O és un signe de modernitat (com volen fer a Finlàndia) el fet de no fer-la servir?