La serp negra.

Normalment, un llibre de Joles Sennell és sinònim de qualitat literària, idees intel·ligents, arguments originals. La serp negra conté tots aquests ingredients, però sembla com si el ciment per lligar-los no hagués funcionat del tot, i el resultat és sorprenent, i, per què no dir-ho, una mica decebedor. Allò que comença amb aires de paròdia bíblica s’acaba convertint en una història sobre l’origen de la cobdícia humana, passant per un llarg, llarguíssim excurs sobre com els dimonis volien integrar la nit al regne de les tenebres. Aquesta part, la central del llibre, desconcerta el lector —com a mínim, aquesta lectora— que es troba embolicat amb una descripció feixuga de les tenebres o de com els meteorits impactaven la lluna i anaven a raure-hi… sense saber per on tirarà l’argument, ni qui en són exactament els protagonistes. El llenguatge és ric, ben treballat sense abandonar la llengua propera als infants i dóna un to alt a tot el relat.