La tomba de Tiangbotxé

Josep-Francesc Delgado (Barcelona, 1960) tanca, amb La tomba de Tiangbotxé, la tetralogia que inicià fa més de vint anys amb Si puges el Sagarmatha quan fumeja neu i vent (El Roure de Can Roca), l’obra que el 1988 guanyava el premi Joaquim Ruyra. Després vingueren Sota el signe de Durga (El Roure de can Roca), possiblement la més ambiciosa de les quatre novel·les, guardonada amb el Premi Nacional de Literatura a la millor novel·la juvenil el 1994, Nima el xerpa, la novel·la que segueix el camí més estret de totes, i es tanca amb aquesta tomba. Tot plegat, una magna obra amb la qual Delgado ha deixat petja, de ben segur, en la literatura juvenil. I és que qui vulgui conèixer un autor cabdal de la literatura catalana anomenada de viatges ha de fer parada en aquesta tetralogia, unes obres que furguen en la personalitat, en els secrets de l’Himàlaia i en la singular descoberta del ieti. Els qui hem seguit aquest camí cap a les altes muntanyes, trobarem en La tomba de Tiangbotxé totes les portes que Delgado va anar deixant obertes i que, a poc a poc, anirem tancant. I, de fons, l’etern missatge que l’autèntic viatge és dins d’un mateix.