La Tripulació del Pànic.

Premi Edebé 2004
Si una cosa té La tripulació del pànic és la capacitat de desvetllar l’interès i de mantenir l’atenció i la tensió fins al desenllaç final. La història, però, és rocambolesca i certament inversemblant, pel fet que es barregen mons massa distants: la història dels pirates més famosos i sanguinaris, pirates informàtics, empreses de dubtosa procedència i pràctiques vudús. Al darrere hi ha un gran esforç de documentació i un intent enorme de lligar els diversos mons però, com a lector, em quedo amb la sensació que les peces són excessives i, sobretot, la distància entre elles és insalvable per encaixar-les a la perfecció. En algun moment del final, m’ha semblat assistir a un joc dels disbarats, cosa que no m’ha ajudat a assumir la credibilitat de la història que m’estaven explicant. I és una llàstima perquè la tensió i el ritme estan molt ben aconseguits —aspecte que, segons les èpoques, costa Déu i ajut de trobar.