Laberint roig

Ramon Besora, un dels grans editors del nostre país i gran amant del gènere poètic, s’ha llançat al conreu del mateix, especialment aquests darrers anys. A més d’oferir excel·lents reculls als infants, un dels guanys que ha aconseguit, al costat d’altres autors i editorials, és dignificar i consolidar encara més l’edició dels reculls poètics, que fa un temps acostumaven a tenir com a marc les col·leccions de narrativa. Gairebé totes les antologies que Besora ha elaborat han gaudit d’un format de llibre àlbum. És el cas, també, de Laberint roig, un recull de poemes que gira al voltant de les quatre estacions i de diversos elements del món natural més proper i que incorpora un sentit homenatge a Miquel Martí i Pol, amb qui el lligà una enorme amistat des que Besora treballava de mestre. Pel tema tractat i per la forma, Laberint roig, de ben segur, que esdevindrà un recurs ideal i útil per a les escoles i els mestres en el tractament habitual dels cicles de la natura. Quant a ritme, estructura i rima, les poesies que conformen el conjunt són molt acurades i polides –a vegades, un pèl massa ortodoxes–, i contenen un vocabulari ric, assequible i precís. Les acompanya la il·lustració de caire naïf d’Àfrica Fanlo, que aconsegueix un atractiu i dinàmic diàleg amb el text.

L’aspecte que no mostra la precisió dels poemes és el fil temàtic que vertebra el conjunt. Algun tema apareix en més d’un poema i d’altres s’escapen de l’àmbit de la natura, cosa que dona la sensació, sobretot a la part final, d’espigolar peces elaborades per l’autor per acabar de bastir el conjunt. Malgrat aquest detall, Laberint roig és una antologia poètica reeixida que fa de bon llegir, de bon recitar i de bon observar.