Laberint

A conseqüència de la caiguda d’un meteorit en temps immemorials, un petit planeta deixa de girar al voltant del seu sol. La immobilitat provoca canvis tràgics a escala global: una zona reduïda no coneix la nit, mentre que la resta està sempre submergida en les tenebres. Totes dues tenen una flora i una fauna específiques, i els humans que poblen el planeta, atrapats en una edat de pedra alternativa, s’han de repartir els poquíssims recursos: recol·lecció de fruits, destinada a les dones, i caça, patrimoni dels homes. Per evitar la fam i la destrucció, hi ha unes lleis duríssimes, establertes per una casta de bruixots, que impedeixen la concepció de més d’un fill per família, i també un procés anomenat Selecció que es fa anualment i implica una sèrie de proves iniciàtiques per als aspirants a caçador. Els nois, denominats segons forces de la naturalesa, han de recórrer un perillosíssim Laberint ple de trampes mortals i d’éssers terribles. Un cop arribats al Nucli, només els supervivents podran escollir un nom de veritat i també la companya que desitgin per formar una família. Així ha estat des de temps immemorials, des d’un caçador mític. Al llibre assistim al periple d’un grup en la seva Selecció, diferent de les anteriors perquè una profecia indica que tot ha de canviar.

L’autor evidencia una gran capacitat per sorprendre el lector, tot creant un món coherent, amb els seus éssers i les seves regles. El lector se submergeix en aquest món primitiu i cruel, i s’implica en la lluita dels protagonistes. Els personatges, lluny d’estereotips, estan ben aconseguits, amb una riquesa i una complexitat que els fa molt atractius. La trama, amb els seus girs i conflictes universals, resulta fascinant. Entre 250 quilòmetres i Laberint, em decanto de totes totes per l’última.