L’Alba ja no va tenir por.

L’Alba té por a les nits. Les bruixes i els monstres de la seva imaginació no la deixen dormir. Un dia, però, un petit drac de debò entra a la seva habitació fent-li perdre la por. A partir d’una situació quotidiana freqüent quan arriba la nit, s’introdueix, forçadament, un element fantàstic que allarga la història innecessàriament. La novel·la comença amb un plantejament tradicional de repeticions (les justes i necessàries) per tal de crear l’ambient fins a arribar a l’aparició del dragonet. A partir d’aquí, l’argument perd interès i condueix a un final forçat (el dragonet es converteix temporalment en un encenedor de cuina fins que es descobreix la veritat. La mare, dissenyadora en un moment poc creatiu, acabarà creant-ne un prototipus inspirat en ell). L’autor es mou amb més habilitat i domini quan escriu per a lectors més grans.
Les il·lustracions, a plana sence-ra, i amb imatges de grans di-mensions, intenten transmetre les sensacions de por o d’alegria de cada moment. Els dibuixos, força fidels al text, en cap moment són necessaris per donar-hi suport. Intent poc reeixit de tractar el tema de la por amb humor.