L’anell d’en Mides.

En Xavier aguanta les provocacions dels companys que el consideren un covard, fins que demostrarà ser valent i espavilat. Aquest argument clàssic ens arriba narrat de manera enginyosa, ja que l’autor dóna veu a cinc animals. Tots ells, espectadors puntuals de la vida del protagonista, narren la part que coneixen de la història fins que el següent se’ls cruspeix. A més de narrar-nos les peripècies d’en Xavier, ens distreuen amb narracions populars, una de les quals dóna raó del títol.
Gràcies a aquestes veus, l’autor aconsegueix donar un nou caire a situacions previsibles, ja que el lector construeix la història a partir d’on l’ha deixada l’animal narrador. Cal recomanar l’obra per la seva originalitat. Només un petit «però»: el Mides del títol remet al rei que convertia en or allò que tocava, que no és el d’aquesta tradició, però no té importància, més aviat es té interès per saber per què li diuen Mides, a en Xavier